Vicesecretaria General de les Dones

Al 31, “l'Estatut de les dones”, 2017 el referèndum, també.


El dia del referèndum per validar l'Estatut de Núria, el 2 d'agost del 1931, el sufragi femení encara no era legal.
Aquest fet no va aturar les dones catalanes del l’època. Per això, algunes organitzacions i col·lectius femenins van engegar una campanya perquè les dones, ja que no podien votar, sí que poguessin expressar el seu suport al text estatutari mitjançant una recollida de firmes.
Va ser l'anomenat "plebiscit femení". Senzill però molt efectiu: més de 400.000 catalanes van firmar el 2 d'agost del 1931 a favor del primer text estatutari perquè la llei espanyola no permetia el sufragi femení.
 
En aquest sentit, tot i que la suma de signatures no tindria cap validesa legal, tant la Generalitat, com el seu president, l'aleshores líder d'ERC Francesc Macià, hi donarien rellevància pública i força política. Tant important es considerava el posicionament i actitud de les dones que es van fer milers de cartells que demanaven a les dones que instessin els seus marits a votar l'Estatut i que elles mateixes hi signessin a favor.
 
Ara estem cridades a recollir el testimoni de les nostres avantpassades que van lluitar per aconseguir exercir el més bàsic dels drets, el dret a vot. Aquest dret que havia estat reivindicat molts anys abans per les valentes sufragistes arreu del món occidental. Amb el pas dels anys tendim a normalitzar tant les conquestes dels drets socials que, potser, acabem menystenint-los. En el cas de les dones, tinguem clar que sinó ens impliquem ni en el senzilla i alhora transcendental acció de votar, tot allò que se' n deriva ens ve imposat.
La història ens interpel·la, ara, com a dones, a decidir quin paper volem exercir. Volem ser líders, motor de canvi, protagonistes de la historia com van ser les "dones de l'Estatut" o volem ser espectadores de segona fila, relegades a un paper secundari?
 
La proclamació de la Segona República va obrir un ampli ventall de possibilitats a les dones catalanes i els va crear noves expectatives. Va aportar una democratització per al conjunt de la societat a través d’una nova legislació que va significar la derogació de lleis discriminatòries anteriors. Ara s’obre una nova oportunitat per les dones, en aquest moment històric estem cridades a situar-nos al primer pla de l’acció política, la política de cada dia, la que ens marca quin sou cobrem, quins permisos de maternitat/paternitat tenim, com abordem la violència masclista, etc..
De la nostra implicació depèn el dibuix d’una República en femení. De la nostra capacitat d’aixecar-nos, de sortir  de la inhibició i ser actives, valentes i lluitadores, com les nostres àvies.
 
I tot comença votant el 1 d'octubre. Quan les nétes et preguntin: padrina tu què vas fer l’1 d’octubre del 2017, què contestaràs?

Núria Marín i Casas
Regidora per ERC-Avanem a Lleida
 
 

Comentaris

  • Olga Palahi Palafrugell

    Moltíssimes gràcies Núria Marín per un article espectacular. Per donar veu a tantes dones oblidades, com les signants de l'Estatut del 31. Sovint ens deixem portar per "les coses són així i no les puc canviar", però en el fons tots sabem que les grans lluites pels drets civils s'han aconseguit a través d'esforç, de mobilització i de predisposició a anar contra l'status quo antiquat de cada moment.
    Gràcies per la lluita compartida Núria.
    República, té i tindrà nom de dona, perq... Llegir més

5 -10 -20 -tots
1


El comentari s'ha enviat correctament