La vergonya de parlar de bretxa salarial al segle XXI


Quina és la situació actual? Les dades parlen per sí soles: A Catalunya la bretxa salarial ja és del 23,9%. És a dir: la mitjana de la diferència de sou entre homes i dones és de gairebé un quart del salari, el 75% dels contractes a temps parcial són de dones, les dones suposen menys d'un 20% en els consells d'administració de grans empreses, una de cada dues catalanes tenen rendes per sota del llindar individual de pobresa... I podríem seguir.
La bretxa salarial és un fenomen provocat per diferents causes, totes amb origen en el sistema patriarcal. Hem de tenir en compte, en primer terme, la segregació horitzontal, que és la diferència d'accés segons el gènere a determinats sectors productius. És a dir, hi ha unes feines considerades masculines i que haurien de ser executades per homes i altres considerades femenines i, per tant, destinades a les dones. Aquestes suposades feines femenines solen estar menys valorades i, per tant, pitjor pagades.

Una altra causa que explica la bretxa salarial és el treball domèstic o de cura familiar, que no està contemplat, no computa com a tasca laboral i no està retribuït, i que històricament ha recaigut sobre les dones igual com les tasques de cura dels infants, la qual cosa es tradueix en un índex molt més elevat en la demanda de permisos i reducció de jornada en el cas de les dones, afectant la seva remuneració i, a posteriori, la percepció d'una pensió inferior. Aquesta delegació establerta de funcions de cura familiar i gestió domèstica fan que les dones tampoc puguin tenir un accés igualitari a la formació i a espais fora de l'àmbit laboral que permetin un ascens en la seva carrera professional, redundant tot plegat en una ínfima representació femenina en llocs de presa de decisions, càrrecs de direcció i executius que comporten una major escala salarial.
 Un 25% de dones cobren 11.800 euros o menys, mentre que només un 10% dels homes guanyen menys d'11.500 euros 
I, en origen, encara hi ha molta feina a fer en el mateix moment de triar professió, de triar estudis. Cal deixar de banda per sempre el fet d'assumir implícitament que hi ha feines d'homes i feines de dones. Les aules de carreres tècniques i científiques han de veure créixer la presència de dones, i més si tenim en compte que les dones copen el 60% de les llicenciatures universitàries.

'Terra enganxós' i 'Sostre de vidre'

Les dones encara són víctimes de dos fenòmens en el mercat laboral. D’una banda, el que es coneix com a 'terra enganxós', que les situa a la part baixa de l’escala salarial (un 25% cobren 11.824 euros o menys, mentre que només un 10% dels homes guanyen menys d'11.526 euros). I, d’altra banda, el 'sostre de vidre', ja que les dones més ben remunerades reben de mitjana un sou anual que és gairebé 9.000 euros inferior al dels seus companys.

La bretxa salarial no només incideix en el dia a dia, condemnant les dones a cobrar un salari injust i insuficient, sinó que té un efecte directe en les prestacions i també en les pensions per jubilació (1.900 euros per a homes enfront de 1.300 per a dones), les de discapacitat (1.000 enfront de 800) i les prestacions per desocupació (890 enfront de 740 euros).

Actuar contra la bretxa salarial

Hi ha un abisme entre el “No nos metamos en eso” de Rajoy i els passos que s'estan fent a alguns països europeus per acabar amb la bretxa salarial. Algunes iniciatives fan albirar un futur millor, com l'aprovació a Islàndia de la llei que prohibeix les diferències salarials i decreta que un mateix treball ha de tenir una mateixa remuneració sense importar el sexe, la identitat de gènere, el grup ètnic, la identitat sexual, la nacionalitat i la religió.
Des de principis del 2018 aquesta llei en vigor obliga les empreses que tinguin una plantilla de com a mínim 25 treballadors a disposar d'un certificat de paritat salarial i, si no l'assoleixen, han de pagar una multa. La mesura aprovada pel Parlament islandès, compost en un 48% per dones, espera acabar amb la bretxa salarial el 2020.

De la mateixa manera, a Alemanya, en aplicació de la llei aprovada pel seu Parlament, les treballadores podran conèixer el sou dels seus companys que realitzen el mateix treball en virtut de la Llei pel Foment de la Transparència en les Estructures Salarials. Aquesta mesura pretén que si una dona pot comparar el seu sou al d'un company que realitza la mateixa tasca, podrà exigir amb major facilitat el mateix salari que li correspon. Aquesta mesura és aplicable a les empreses amb més de 200 treballadors i entra en vigor en un país on els homes cobren de mitjana un 21% més que les dones.
 Sovint s'emmascara la bretxa salarial atorgant diferent categoria a una feina del mateix valor 
Són passes endavant, certament, però no perdem de vista que l'objectiu final és assolir la mateixa remuneració per una feina d'igual valor, ja que, sovint, a un mateix sou base se li apliquen diferents pagues extra, diferents prestacions, diferents complements... eixamplant així, de manera encoberta i opaca, la bretxa salarial. Tampoc no hem de perdre de vista que sovint s'emmascara la bretxa salarial atorgant diferent categoria a una feina del mateix valor.

Quan la bretxa salarial és notícia

La bretxa salarial no sol ser una notícia que ocupi espai als serveis informatius i, quan ho ha estat, a principi d'aquest 2018, ha estat per una decisió extrema, aplaudida, però –si ens aturem a pensar–, que mai s'hauria d'haver produït. La responsable de la BBC a la Xina, Carrie Gracie, una corresponsal amb 30 anys de professió i una reputació prestigiosa va dimitir per la desigualtat salarial existent a la cadena britànica entre homes i dones.

Gracie va explicar que recuperaria el seu lloc de treball anterior a la redacció de televisió on esperava cobrar el mateix que els seus companys homes.

En què va desembocar aquesta mesura extrema? 170 treballadores de la BBC van denunciar la discriminació salarial davant d'un comitè del Parlament britànic fent front comú i reclamant una disculpa, compensacions econòmiques i ajustaments en els seus plans de pensions. El resultat: un informe de la consultora PWC que detectava anomalies, manca de transparència però negava que fos un problema estructural de l'empresa i, per tant, no s'hauria violat la llei. Per altra banda, sis presentadors de la BBC es van rebaixar el seu sou en solidaritat amb les seves companyes. Evidentment hi havia un món entre el sou dels presentadors estrella i el de les periodistes denunciants, que a més van haver de patir pressions de l'empresa en haver denunciat aquest cas.

República en femení, fem-la!

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha prioritzat l’acció d’aquesta àrea, fet que s’ha traduït en un increment del pressupost de 91.703 euros el 2016 fins a 582.784 euros el 2017.

Entre d’altres actuacions per combatre la xacra de la desigualtat salarial entre homes i dones, l’Àrea participa activament en la Comissió d’Igualtat i Temps del Consell de Relacions Laborals. En el marc d’aquest organisme, forma part del grup de treball dedicat a abordar la bretxa salarial i està elaborant una guia per a la igualtat retributiva.

Així mateix, l’Àrea d’Igualtat d’Oportunitats treballa al costat de les empreses i organitzacions amb assessorament pel que fa a Plans d’Igualtat i mesures de prevenció de l’assetjament sexual i per raó de sexe.

Són dies d'efemèrides i allau de dades partint de la celebració del Dia Europeu per la Igualtat salarial i per la proximitat del 8 de març.

Fem que no es quedi aquí, des del punt de vista d'Esquerra Republicana la construcció de la República és una oportunitat clara d'abandonar desigualtats, injustícies basades en estereotips, de construir una societat justa i igualitària, de construir des dels fonaments una societat lliure i moderna.

Iolanda Llambric

Comentaris


No hi ha cap comentari


El comentari s'ha enviat correctament