• Descalça, embarassada i a la cuina

    L’altre dia la meua filla em preguntà tota estranyada sobre una frase que un home deia a una dona amb tota naturalitat: “Tu descalça, embarassada i a la cuina”. I li dius i et dius que això és el que el ministre de Justícia espanyol, el seu partit i tota la cort volen per a les dones. Al segle XXI els vents que bufen no són bons per a les dones. Hi ha polítics que com a solució a la crisi volen que les dones tornem a la cuina en règim de servitud. Per altra banda, només ens consideren un valor: la procreació.

  • Carta a la Federació Reusenca d'Associacions de Carnaval

    Benvolguts i benvolgudes, Arran de la polèmica sorgida pel cartell que anuncia el Carnaval de Reus de 2013, us volem fer arribar la nostra sorpresa pel fet que una entitat de prestigi com la vostra hagi utilitzat, com a reclam per anunciar una festa popular de caràcter lúdic i festiu, un cartell sexista. Creiem que hi ha altres fórmules més creatives i mes respectuoses de fer conèixer a la població en general la festa del Carnestoltes. Aquest cartell pot ferir la sensibilitat de diferents persones, inclosos els infants, alhora que perpetua la visió de la dona com un objecte de desig sexual i més específicament durant aquesta festivitat concreta.

  • La Secretaria Nacional de la Dona d'Esquerra Republicana demana la retirada del cartell del Carnaval de Reus de 2013

    L’article 22 de la Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista prohibeix l’elaboració i la difusió de continguts i d’anuncis publicitaris que, mitjançant el tractament o la posada en escena d’aquests vehiculin tàcitament o implícitament missatges sexistes i misògins. Per la Secretaria Nacional de la Dona, Rosa Amorós “Ens deixa perplexes que una entitat de prestigi com ho és la Federació Reusenca d’Agrupacions de Carnaval (FRAC) hagi caigut en la utilització de la dona com a reclam sexual i publicitari per anunciar una festa popular de caràcter lúdic.

  • Publicitat de jocs i joguines lliures de sexisme

    El joc i les joguines són les eines que permeten desenvolupar capacitats intel•lectuals, motores i afectives, així com afavorir el procés de socialització i la integració social de nenes i nens. Permeten divertir-se, relacionar-se i aprendre actituds i habilitats necessàries per a la vida. Ara que s’acosta les festes nadalenques, és una bona oportunitat per veure quines joguines hi ha al mercat i quines s’adapten millor als nostres infants perquè desenvolupin les seves habilitats. No ens hauria de deixar indiferents el grau de sexisme que impera a la publicitat de les empreses de joguines.

  • 25 n Dia Internacional contra la violència vers les dones: SORTIM AL CARRER

    En el que va d’any, ja són 19 les dones mortes a mans de les seves parelles o exparelles als Països Catalans. Una xifra que, recordem-ho, només és la punta de l’iceberg d’un fenomen molt més ampli i extens. Si es comptabilitzessin els milers de dones que hi ha a les Unitats de Salut Mental dels nostres hospitals per intents d’autolisi provocats per la violència masclista, o les dones que han decidit acabar amb la seva vida per la mateixa causa, la xifra de dones que pateixen (i han patit) violència masclista seria, sens dubte, esgarrifosa! I és que la violència contra les dones no entén de classes socials, ni d’origen, ni d’edat.

  • DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA ENVERS LES DONES

    Enguany, la contesa electoral convocada el 25 de novembre a Catalunya ha eclipsat totalment una cita molt més important: la commemoració del Dia Internacional per a l’eradicació de la violència masclista, que es va establir l’any 1981 en el marc de la primera Trobada Feminista d’Amèrica Llatina, i que l’Assemblea General de l’ONU declarà l’any 1999 Dia internacional, tot convidant a governs, organitzacions governamentals i no governamentals a organitzar anualment activitats dirigides a sensibilitzar l’opinió pública sobre la violència contra les dones.

  • Ara us explicaré una història....

    Hi havia una parella que ha estat molts anys convivint i mal vivint, i ara ja no poden seguir així. Catalunya, ja no desitja continuar amb aquesta relació sense futur i ha pres una decisió que ja no té tornada enrere. L’Estat Espanyol posa totes les traves al seu pas. Ella, és treballadora, responsable, estalviadora, comprensiva, i sobretot preocupada pel futur dels seus fills i filles. Està cansada de treballar tot el dia, ser el pal de paller de casa seva i d’ocupar-se tota sola de la família.

  • La política o la fas o te la fan

    Les dones representem un 52% de la població total; com es tradueix aquest percentatge en nombre de vots? Aquesta és un pregunta que hem de tenir molt present i sobre la qual val la pena reflexionar en profunditat. Encara no fa ni 100 anys que les dones tenim dret a vot (només des de 1933!). Des d’aleshores hem passat per una dictadura militar que va reduir el paper de les dones exclusivament a les tasques de cura de la llar i de les persones dependents (infants i gent gran…); i per un període democràtic posterior, molt actiu en el desenvolupament de les polítiques de dones, i amb les que hem assolit importants avenços cap a la igualtat.

  • El repte de les dones a la nova República Catalana

    Les dones volem gaudir plenament dels nostres drets de ciutadania i per aquest motiu estem obertes a establir nous pactes per compartir amb els homes totes les decisions que afecten la nostra vida col•lectiva. Desitgem aconseguir una ciutadania plena que ens permeti participar de manera activa i superar els impediments que històricament s’han oposat a l’exercici dels nostres drets socials, polítics, econòmics i culturals. Per aquest motiu, en aquest moment que estem en plena elaboració del programa electoral, i que cal definir quin país volem.

  • La paritat de gènere a les grans empreses. Quan les bones pràctiques no funcionen.

    Al març del 2011 la Comissió Europa va donar un marge de temps a les grans empreses perquè ampliessin voluntàriament la representació de dones en els seus consells d’administració. L’objectiu de la Comissió era arribar a una paritat del 40% a l’any 2020, quan actualment, les dones representen un 12%. Un any i mig després, la representació femenina només ha augmentat un 0,6%. No ens agraden les quotes, però sí, si són un instrument per aconseguir la paritat, més encara quan les mesures d’informació, recomanació i conscienciació són obviades pels consells d’administració liderats per homes.

  • Mobilització pel dret a les dones a decidir sobre el seu propi cos

    El Ministre de Justícia del Govern Espanyol, Alberto Ruiz-Gallardón, va anunciar fa mesos que a la tardor presentarà l'esborrany de la reforma de la Llei de Salut Sexual i Reproductiva i de la Interrupció Voluntària de l'Embaràs. Els missatges que ens arriben, a cop de titular, fan preveure una retallada i una agressió envers els drets de les dones a decidir sobre el propi cos. Tot fa pensar que la reforma va encaminada a convertir en una llei de terminis, com era fins l’actualitat, en una de supòsits, molts més restrictius que la de l’any 1985, atès que una malformació del fetus no serà supòsit d’avortament.

  • Gallardón i Rouco, homes que odien la llibertat de les dones

    En la passada legislatura, només en una ocasió el PSOE va haver de negociar amb Esquerra i amb altres forces minoritàries com ara IU-ICV i BNG. I, a més, negociar sense prepotència. Certament, només en una ocasió. I aquesta fou la llei per a la interrupció de l’embaràs perquè les altres forces politiques se li giraven d’esquena. Per aquesta raó, vam poder collar-los i el resultat fou satisfactori. Finalment, la llei que en resultà (Llei Orgànica 2/2010 de Salut Sexual i Reproductiva i de la Interrupció de l’Embaràs, que entrà en vigor l’1 de juny de 2010), tot i que no abastà el conjunt de les nostres demandes, d’entre les quals la despenalització de l’avortament o el període màxim per a dur-lo a terme, etc.