Tots els grups del Congrés de Diputats excepte el PP, que s'hi ha oposat, han votat aquest dimarts a favor d’una proposició no de llei d’Esquerra Republicana per reclamar la rebaixa de l’IVA als productes d’higiene íntima femenina i els bolquers per a infants i gent gran, que actualment tributen al 10% els primers i fins al 21% els segons. La diputada Teresa Jordà, que ha defensat la proposta, ha recordat que pagar com a productes de consum el que en realitat són de primera necessitat i d’ús regular per a les dones, com són els tampons i les compreses, representa ‘una absoluta discriminació per a un col·lectiu que representa el 52% de la població’.

El Ple de l'Ajuntament d'Esplugues va fer aquest passat dimecres 19 de març una declaració institucional per uns espais d'oci lliures de violència masclista. La declaració s'ha fet a partir d'una moció presentada pel grup municipal d'ERC amb la incorporació d'aportacions d'altres grups. A la moció, tots els grups municipals denuncien els actes de violències que han tingut lloc al municipi i a la societat en general i han demanat més recursos per fer-hi front, l'aplicació efectiva de les lleis i la implicació real dels mitjans de comunicació.

La proposta preveu aplicar criteris de gènere en l'adjudicació de concursos, entre d'altres mesures La Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat una proposta d'ERC per aplicar mesures d'urbanisme de gènere a la ciutat. La proposició, que ha tirat endavant amb els vots d'ERC, BeC, PSC i CUP, preveu incorporar a partir del gener vinent criteris de gènere a l'hora de valorar tècnicament l'adjudicació de concursos. A més, també es realitzarà en un màxim de 6 mesos un mapa de punts negres de la ciutat pel que fa a l'urbanisme de gènere i s'establiran criteris d'intervenció.

Un ram ben republicà! Me l'han regalat a la Diada De CastellerEEEs (dones) de #Bellprat. Una diada que vol ser un homenatge a la Nativitat Yarza, primera alcaldessa dona de Catalunya, i de tot l'Estat. Va guanyar les eleccions l'any 1934 quan les dones tot just havien aconseguit el dret de vot l'any 1931.  La Nativitat va néixer a Valladolid, va estudiar a Osca i va ser destinada a Catalunya per fer de mestra. Va ser la mestra de Bellprat l'any 1930 i, al cap de quatre anys, els veïns i veïnes del poble la van escollir com a Alcaldessa.

Diumenge, durant la primera part del partit de futbol que es jugava entre l'UE Valls i el Cambrils Unió al camp del Vilar de Valls va tornar a passar un fet que, malauradament, vivim i patim dia rere dia les dones en tots els àmbits quotidians: a l'escola, a la universitat, a la feina, en recintes esportius, en espais d’oci o al carrer. Parlo d'aquests comentaris, o fins i tot insults, que a vegades hem de sentir, amb una forta connotació masclista i amb total impunitat per part de qui els llença; sovint a tall de mofa però moltes vegades de forma intencionada; llances que ens penetren en l’ànima com una fiblada a la pell.

Què us passa alguns homes quan veieu una noia jove, maca, de cames llargues...? Hi ha una especial connexió neuronal de la visió amb la parla? Se us activa la incontinència verbal masclista per alguna mena de trauma infantil? Perdeu, de cop la correcció i les bones maneres per una necessitat urgentíssima de reafirma la vostra personalitat de mascle alfa? Darrerament m’han arribat diferents i diversos comentaris adreçats per homes a noies joves que estan sota la seva autoritat, bé sigui a la feina o bé en els estudis.

Les investigadores Marta Roqueta i Betsabé Garcia han estat les guanyadores de dues beques de recerca convocades per la Fundació Josep Irla. La Beca d'estudis feministes Nativitat Yarza 2016 ha estat concedida  al projecte «Avaluació de l’aplicabilitat a la realitat social catalana de les campanyes de prevenció dels matrimonis forçats i crims d’honor realitzades per la societat civil al Regne Unit» de Marta Roqueta. El jurat, format per Neus Torbisco —professora de filosofia del dret de la UPF—, Marta Selva —professora d’Estudis de Comunicació de la URV— i Tània Verge —professora de Ciència Política de la UPF—, ha escollit per unanimitat la proposta de Roqueta en considerar-la un projecte sòlid i rigorós, que té per objectiu donar visibilitat i resposta a una forma d’opressió que pateixen, de forma oculta, moltes dones de diferents minories ètniques, també en els països occidentals, i que se suma a les injustícies que ja d’entrada pateixen per raó d’origen.

Catalunya es troba davant d’una nova ofensiva del govern espanyol en funcions de judicialitzar la política i de recórrer davant el Tribunal Constitucional normes que afecten els drets bàsics de la ciutadania, d'aquesta manera atempten contra la sobirania del Parlament de Catalunya. Des de principis d’any, hem assistit a la suspensió de diverses lleis catalanes a partir de recursos presentats pel govern en funcions davant un tribunal mancant de legitimitat.   Una de les lleis recentment suspeses és la llei 17/2015 d’igualtat efectiva entre dones i homes que té l’objectiu de fer efectiu el dret a la igualtat i a la no-discriminació per raó de sexe en tots els àmbits, etapes i circumstàncies de la vida.

Comissions Obreres ha denunciat que la bretxa salarial ha augmentat quasi un punt a Catalunya, arribant als 25,95 punts (3.600 € que cobren menys les dones que els homes, com a mitjana salarial anual) segons l’avanç de l’Enquesta d’estructura salarial de 2014, feta pública a finals de juny. Aquest augment de la bretxa és degut a que encara que baixen els salaris d’homes i dones, la baixada del salari de les dones és el 175% de la dels homes. Si ho mirem per franges d’edat, tan sols disminueix la bretxa salarial 1 punt entre la gent jove de menys de 25 anys, encara que la bretxa salarial és del 24,5.

Començaré presentant-me: sóc dona. Aquest tret, que us pot semblar banal i obvi, porta associats molts aspectes vitals –i socials– que, moltes vegades, ens passen desapercebuts i que, aprofitant aquestes línies, m’agradaria treure a relluir. Sóc dona i, per tant, formo part del 52% de la població. Un 52% que no es trasllada als àmbits de la vida pública; no tenim representació igualitària en alts càrrecs i llocs de responsabilitat. Pot haver-hi diferents causes però també sé que sóc d’aquell 52% que, arribat cert moment vital, ha de decidir entre formar una família o seguir-se promocionant a nivell laboral.

Moltes són les qüestions que aquests dies es parlen en debats i fòrums polítics, molts són els temes - econòmics, corrupció, regeneració democràtica, atur, pensions, referèndums sí,  referèndums no, etc...- però molt poques vegades es parla de la igualtat entre gèneres i del paper de la dona en una societat moderna com és la nostra i quin paper ha d’ocupar en la República a esdevenir.   Només la gent d’ERC som conscients del paper que ha de jugar la dona en la nova república, i com s’ha dignificar la seva presència institucional, salarial, ocupacional, directiva, en l’àmbit familiar, i com hem de lluitar de forma coratjosa per eradicar la xacra de la violència masclista, que cada any es cobra moltes víctimes mortals a casa nostra també.

El 26 de juny tenim unes noves eleccions a les Corts Generals espanyoles, per cert, fruit de l’incapacitat dels partits polítics que pretenen governar a l’Estat espanyol per posar-se d’acord i fer govern. De nou tornem a fer-nos les mateixes preguntes que ens fèiem al mes de desembre, per què hem d’anar a votar? I què s’ens ha perdut a Madrid? La gent d’Esquerra Republicana defensem que a votar, hi hem d’ anar sempre. El vot, és l’eina més poderosa que tenim la ciutadania per fer que les coses passin.