• Lluitem contra el masclisme, la Marta ho ha fet

    Diumenge, durant la primera part del partit de futbol que es jugava entre l'UE Valls i el Cambrils Unió al camp del Vilar de Valls va tornar a passar un fet que, malauradament, vivim i patim dia rere dia les dones en tots els àmbits quotidians: a l'escola, a la universitat, a la feina, en recintes esportius, en espais d’oci o al carrer. Parlo d'aquests comentaris, o fins i tot insults, que a vegades hem de sentir, amb una forta connotació masclista i amb total impunitat per part de qui els llença; sovint a tall de mofa però moltes vegades de forma intencionada; llances que ens penetren en l’ànima com una fiblada a la pell.

  • Què us passa?

    Què us passa alguns homes quan veieu una noia jove, maca, de cames llargues...? Hi ha una especial connexió neuronal de la visió amb la parla? Se us activa la incontinència verbal masclista per alguna mena de trauma infantil? Perdeu, de cop la correcció i les bones maneres per una necessitat urgentíssima de reafirma la vostra personalitat de mascle alfa? Darrerament m’han arribat diferents i diversos comentaris adreçats per homes a noies joves que estan sota la seva autoritat, bé sigui a la feina o bé en els estudis.

  • Marta Roqueta i Betsabé Garcia guanyadores de dues beques de recerca de la Fundació Josep Irla

    Les investigadores Marta Roqueta i Betsabé Garcia han estat les guanyadores de dues beques de recerca convocades per la Fundació Josep Irla. La Beca d'estudis feministes Nativitat Yarza 2016 ha estat concedida  al projecte «Avaluació de l’aplicabilitat a la realitat social catalana de les campanyes de prevenció dels matrimonis forçats i crims d’honor realitzades per la societat civil al Regne Unit» de Marta Roqueta. El jurat, format per Neus Torbisco —professora de filosofia del dret de la UPF—, Marta Selva —professora d’Estudis de Comunicació de la URV— i Tània Verge —professora de Ciència Política de la UPF—, ha escollit per unanimitat la proposta de Roqueta en considerar-la un projecte sòlid i rigorós, que té per objectiu donar visibilitat i resposta a una forma d’opressió que pateixen, de forma oculta, moltes dones de diferents minories ètniques, també en els països occidentals, i que se suma a les injustícies que ja d’entrada pateixen per raó d’origen.

  • Els atacs del Tribunal Constitucional al dret de les dones a treballar en igualtat d'oportunitats

    Catalunya es troba davant d’una nova ofensiva del govern espanyol en funcions de judicialitzar la política i de recórrer davant el Tribunal Constitucional normes que afecten els drets bàsics de la ciutadania, d'aquesta manera atempten contra la sobirania del Parlament de Catalunya. Des de principis d’any, hem assistit a la suspensió de diverses lleis catalanes a partir de recursos presentats pel govern en funcions davant un tribunal mancant de legitimitat.   Una de les lleis recentment suspeses és la llei 17/2015 d’igualtat efectiva entre dones i homes que té l’objectiu de fer efectiu el dret a la igualtat i a la no-discriminació per raó de sexe en tots els àmbits, etapes i circumstàncies de la vida.

  • Augmenta la bretxa salarial entre homes i dones fins als 25,95 punts

    Comissions Obreres ha denunciat que la bretxa salarial ha augmentat quasi un punt a Catalunya, arribant als 25,95 punts (3.600 € que cobren menys les dones que els homes, com a mitjana salarial anual) segons l’avanç de l’Enquesta d’estructura salarial de 2014, feta pública a finals de juny. Aquest augment de la bretxa és degut a que encara que baixen els salaris d’homes i dones, la baixada del salari de les dones és el 175% de la dels homes. Si ho mirem per franges d’edat, tan sols disminueix la bretxa salarial 1 punt entre la gent jove de menys de 25 anys, encara que la bretxa salarial és del 24,5.

  • Sóc dona

    Començaré presentant-me: sóc dona. Aquest tret, que us pot semblar banal i obvi, porta associats molts aspectes vitals –i socials– que, moltes vegades, ens passen desapercebuts i que, aprofitant aquestes línies, m’agradaria treure a relluir. Sóc dona i, per tant, formo part del 52% de la població. Un 52% que no es trasllada als àmbits de la vida pública; no tenim representació igualitària en alts càrrecs i llocs de responsabilitat. Pot haver-hi diferents causes però també sé que sóc d’aquell 52% que, arribat cert moment vital, ha de decidir entre formar una família o seguir-se promocionant a nivell laboral.

  • Volem la República catalana per a la dignitat de les dones

    Moltes són les qüestions que aquests dies es parlen en debats i fòrums polítics, molts són els temes - econòmics, corrupció, regeneració democràtica, atur, pensions, referèndums sí,  referèndums no, etc...- però molt poques vegades es parla de la igualtat entre gèneres i del paper de la dona en una societat moderna com és la nostra i quin paper ha d’ocupar en la República a esdevenir.   Només la gent d’ERC som conscients del paper que ha de jugar la dona en la nova república, i com s’ha dignificar la seva presència institucional, salarial, ocupacional, directiva, en l’àmbit familiar, i com hem de lluitar de forma coratjosa per eradicar la xacra de la violència masclista, que cada any es cobra moltes víctimes mortals a casa nostra també.

  • Sense demanar permís!

    El 26 de juny tenim unes noves eleccions a les Corts Generals espanyoles, per cert, fruit de l’incapacitat dels partits polítics que pretenen governar a l’Estat espanyol per posar-se d’acord i fer govern. De nou tornem a fer-nos les mateixes preguntes que ens fèiem al mes de desembre, per què hem d’anar a votar? I què s’ens ha perdut a Madrid? La gent d’Esquerra Republicana defensem que a votar, hi hem d’ anar sempre. El vot, és l’eina més poderosa que tenim la ciutadania per fer que les coses passin.

  • Per què i a què renunciar

    El més important que he fet a la vida, sens dubte, és haver sigut mare.  Probablement, he aprés de la meva, a donar aquesta transcendència a la maternitat, ella n’és un bon exemple. Tot i tenir molt clares les prioritats, moltes vegades, m’ha tocat triar i no sempre, ho dic amb certa pena, he pogut decantar-me per allò més valuós. Jo, com tantes altres dones al món, ens veiem abocades a harmonitzar (conciliar em sembla fred), entre la nostra vida laboral, familiar i personal... Quin calvari, de vegades, quants encaixos, quants serrells a lligar, quanta energia! No és que no sigui fàcil, és que és complicadíssim.

  • Terricabras demana que es rebaixi l’IVA als productes d’higiene femenina

    El diputat al Parlament Europeu (PE), Josep-Maria Terricabras ha presentat una pregunta parlamentària a la Comissió Europea (CE) per saber quina serà la seva posició sobre l’IVA dels productes d’higiene femenina en la propera reforma que es farà sobre la Directiva que regula aquest impost. Actualment l'IVA de compreses, tampons i altres productes d'higiene femenina a l'Estat Espanyol és del 10%. En aquest sentit, la reforma que a principis d'abril va presentar la Comissió podria ser l’oportunitat per equiparar el gravamen d'aquests productes a la resta de productes de primera necessitat que tenen un IVA súper reduït.

  • Beca d’Estudis Feministes Nativitat Yarza 2016

    Per promoure els estudis en l’àmbit de les ciències socials sobre les dones, la Fundació Josep Irla convoca la Beca d’Estudis Feministes Nativitat Yarza, la qual pren el nom de qui va ser la primera alcaldessa escollida democràticament de la història dels Països Catalans. 1 Objectiu La Beca d’Estudis Feministes Nativitat Yarza té per objectiu finançar una recerca inèdita en el camp de les ciències socials sobre propostes per assolir la igualtat i l’exercici de la plena ciutadania de les dones.

  • Carta sobre la feminització de la pobresa al vice-president Timmermans i a les comissàries Thyssen i Jurova

    Els eurodiputats d'ERC-MÉS al Parlament Europeu valoren positivament el report aprovat per la Comissió FEMM els darrers dies, que posa en evidència alguns punts claus ja reivindicats en la carta que Maragall i Terricabras van enviar a Timmermans, Thyssen i Jourova en motiu de l'1 de maig. La setmana passada el Comitè del Parlament Europeu pels drets de les dones i la igualtat de gènere (FEMM) va aprovar un report sobre la pobresa en perspectiva de gènere, emmarcada com un dels objectius de l'Estratègia Europea 2020 i que preocupa especialment els eurodiputats d'ERC-MÉS, Josep-Maria Terricabras i Ernest Maragall.