Dia Internacional de la Igualtat Salarial

En el Dia Europeu per a la Igualtat Salarial entre Dones i Homes, les JERC i Esquerra volem posar de manifest la persistència d’importants desigualtats retributives per raó de sexe i la importància de la superació d’aquesta -sovint indirecta i invisible i que atempta contra els drets fonamentals de les dones- per tal d’assolir la igualtat real entre dones i homes en el mercat de treball.
Si bé el mateix Tractat de Roma, constitutiu de la Unió Europea, incorpora com un dels seus principis fonamentals la igualtat retributiva dels treballadors i les treballadores, a dia d’avui constatem que encara ens queden molts reptes pendents. Als Països Catalans, les dones menors de 35 anys cobren, més d’un 20% menys que els homes per la mateixa feina, percentatge que s’incrementa amb l’edat, ja que les diferències entre homes i dones no fa més que augmentar a mesura que s’avança en la carrera professional.
L’anàlisi d’aquest fenomen és complex per la multitud de causes que el provoquen. Les dones tenim els llocs de feina pitjor remunerats, menys protegits, amb més temporalitat i menys valorats socialment. Quan es tracta d’una discriminació directa (diferent salari per a la mateixa feina), és més visible i fàcil de denunciar. Tanmateix, hi ha múltiples situacions de discriminació indirecta que afecten al salari de les dones, com poden ser, entre d’altres:
- Els estereotips de gènere que pressuposen que les dones estan més capacitades per realitzar feines poc valorades socialment
- La manca de coresponsabilitat en les tasques domèstiques i de cura, que comporta una sobrecàrrega per a les dones i fa que rebutgin opcions de promoció o recorrin a la mitja jornada.
- La gestió del capital humà a les empreses, sovint carregada de prejudicis pel que fa a la maternitat de les dones, i que tendeixen a col•locar-les en treballs que requereixen un menor capital humà i, conseqüentment, menor salari.
Avui ens trobem en que els Plans d’Igualtat, que havien de servir a les empreses, públiques i privades, a combatre la desigualtat retributiva, han quedat en paper mullat, i que les retallades en polítiques públiques i en polítiques de dones que estem vivint arreu dels Països Catalans, així com les polítiques neoliberals del Govern de l’Estat espanyol, no fan res més que agreujar la situació.
Cal, doncs, implicació i compromís en aplicar polítiques dirigides a combatre la discriminació en l’accés a l’ocupació, la segregació ocupacional i la discriminació en la promoció professional, ja que igualtat real o efectiva entre dones i homes no pot quedar en una tendre declaració d’intencions.