Dia Internacional de les Dones per la Pau i el Desarmament


Un cop més, ERC se suma a la commemoració del Dia Internacional de les Dones per la Pau i el Desarmament, que es commemora cada 24 de maig des de l’any 1982, quan centenars de milers de dones es van organitzar contra les armes nuclears i la carrera armamentística.

En un conflicte armat, el 90 % de les víctimes és població civil. D’aquest percentatge, gairebé tot són dones i infants. Durant els conflictes armats, els atacs als drets humans de les dones, com ara l’assassinat, la violació, l’esclavitud sexual i l’embaràs forçat, s’utilitzen com a arma de guerra. Allà on hi ha un destacament de soldats o un grup armat, ja sigui en temps de pau o en situació de conflicte, les dones són víctimes d’un plus de violència.

S’han produït avenços importants pel fet de qualificar aquests atacs com a crims de guerra i contra la humanitat, la violació, l’esclavitud sexual, l’embaràs o l’avortament forçat, però aquests avenços són insuficients i no impedeixen que les dones immerses en un conflicte bèl·lic continuïn patint aquests tipus d’atemptats.Per tant, la seguretat no passa perquè hi hagi més lleis, més normes o més cossos armats, sinó per un canvi en la relació dels valors, un canvi estructural, amb el qual tothom s’ha d’implicar.

Les dones, al llarg de la historia (la no oficial, la que ens continua invisibilitzant), ens hem oposat i hem mostrat el nostre rebuig a les guerres. Catalunya també ha tingut les seves referents històriques, una de les quals fou l’Enriqueta Gallinat (1931-2006), militant d’Esquerra Republicana de Catalunya, que va col·laborar amb les xarxes d’evasió de refugiats que fugien de l’ocupació nazi des de Perpinyà.

Ens va deixar aquest clam: Deixem els records i parlem de l’avui... El nostre clam d’ara va adreçat a totes les dones del país, joves, velles, mestresses de casa, universitàries, treballadores i dones benestants... Cal que, ara que les dones podem influir en els esdeveniment polítics i socials, aixequin la veu i diguin: Nosaltres, que som hereves de les dones del 36 que es van veure involucrades en una guerra, demanem als governats i partits polítics, siguin del color que siguin, errin l’instrumental al seu abast per anar fent camí de pau i llibertat.

Cal que totes i tots siguem conscients que, enfront de les armes, s’ha d’anar fins a la darrera lletra, el diàleg. Amb les accions, el treball conjunt i les experiències de moltes dones del passat i del present, podem desenvolupar la resistència contra les pors i les violències, però ens cal també la responsabilitat, la complicitat i el treball conjunt de tota la ciutadania; només així crearem una cultura de la pau en aquest món cada cop més global.

No som responsables del nostre passat, però sí del nostre futur, i volem viure en un món més solidari i gratificant per a nosaltres i per a les nostres famílies. Els errors que han comès els nostres avantpassats ens han d’ajudar a aconseguir la pau permanent.

Els nostres fills i les nostres filles no han demanat existir; per tant, nosaltres els hem de deixar un futur en què gaudeixin, se sentin solidaris i amb l’alegria d’existir.

Però per construir globalment la pau, cal que comencem pel que tenim més a prop i, així, cal que es reconegui la dignitat i es respectin els drets de totes les persones, tant si són dones com si són homes, infants, ancians o grups marginats.D’aquesta manera afavorirem l’arribada de la desitjada pau.

Les dones d’Esquerra Republicana de Catalunya ens considerem antimilitaristes i activistes a favor de la pau i el desarmament, per aquest motiu volem que els pressupostos destinats a despesa militar es destinin a accions socials.

En definitiva, volem invertir en la vida i en el goig de viure en pau!