No vols caldo? Tres tasses



Des de la Secretaria de la dona D’ERC volem manifestar el nostre rebuig i profunda decepció per l’aprovació d’euro per recepta i del copagament farmacèutic.
Tal com cita l’article 25.1 de la Declaració Universal dels Drets humans :

1. Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri la seva salut, el seu benestar i el de la seva família, especialment quant a alimentació, a vestit, a habitatge, a atenció mèdica i als necessaris serveis socials; tota persona té dret a la seguretat en cas de desocupació, malaltia, invalidesa, viudetat, vellesa o en d'altres casos de pèrdua dels mitjans de subsistència a causa de circumstàncies independents de la seva voluntat.
2. La maternitat i la infantesa tenen dret a una ajuda i a una assistència especials. Tot infant nascut en el matrimoni o fora d'ell, frueix d'igual protecció social.
La taxa d’un euro per recepta, el copagament i el cop de medicament afectaran a tota la població, però tindrà més incidència en les dones i els altres col•lectius més desfavorits.
La pobresa afecta més les dones i, ja d’entrada, les que són assalariades cobren un 22% menys que els homes per fer la mateixa feina, alhora que les pensions són un 40% més baixes que la dels homes.

Aquestes taxes representen mesures injustes que ofeguen als col•lectius vulnerables i que posa en perill l’accés a determinats col•lectius, alguns dels quals estan fora de les excepcions perquè tenen un ingressos superiors, però als quals l’economia familiar acaba ofegant. No hem d’oblidar que Xarxa de Salut pública ja la paguem. Hi ha veus que parlen de bipagament com a forma d’expressar el doble pagament al qual la ciutadania està sotmesa.

Les dones són les que més freqüenten els Centres d’Atenció Primària, amb dolors molts cops inespecífics, que no saben el que els passa ni el personal mèdic tampoc perquè s’ha perdut la perspectiva de gènere i es valora el símptoma aïlladament, desconnectant el cos, de la psique i del fet de ser dona.

ARA TAMBÉ VOLEM QUE
Abans d’excloure medicaments del Sistema Nacional de Salut, es faci un estudi del cost/efectivitat dels diferents medicaments; ara s'han tret grups de medicaments complets, i pel que fa al seu ús, uns dels col•lectius més perjudicats per la mesura seran les dones.
Es vetlli perquè la mesura no desencadeni la pujada especulativa del preu dels fàrmacs exclosos. Per altra banda es pot aconseguir un efecte contrari a l'estalvi si els metges o metgesses consideren que a la persona li calen medicaments i per assegurar-se que se’ls prendrà en recepten altres de més cars, però que sí que estan subvencionats.
En un altre ordre de coses, caldrà saber que es farà amb els diners que s'estalviaran o que s'obtindran de més, perquè seria just que es tornessin a reinvertir en sanitat o en serveis socials, augmentant així els pressupostos en aquests àmbits.

S’ha d’aplicar la perspectiva de gènere perquè en general, les dones tenen menys poder adquisitiu i més despesa farmacèutica. Les dones consumim més de la meitat dels envasos, cosa que representa més despesa i aquesta es dispara en les dones de més 65 anys enfront dels homes del mateix grup d’edat.

Demanem que es continuï amb la universalització de la sanitat pública. No volem l’exclusió de cap col•lectiu del sistema de salut públic. Som persones i totes hi tenim dret.
La pregunta clau i que de moment no podem encara respondre de manera efectiva, és saber quin serà l’impacte real que pot tenir l’euro per recepta, el copagament i el cop de medicament sobre la salut de la població, que al cap i a la fi és la variable més important de qualsevol sistema de salut.