Gallardón i Rouco, homes que odien la llibertat de les dones

En la passada legislatura, només en una ocasió el PSOE va haver de negociar amb Esquerra i amb altres forces minoritàries com ara IU-ICV i BNG. I, a més, negociar sense prepotència. Certament, només en una ocasió. I aquesta fou la llei per a la interrupció de l’embaràs perquè les altres forces politiques se li giraven d’esquena. Per aquesta raó, vam poder collar-los i el resultat fou satisfactori.
Finalment, la llei que en resultà (Llei Orgànica 2/2010 de Salut Sexual i Reproductiva i de la Interrupció de l’Embaràs, que entrà en vigor l’1 de juny de 2010), tot i que no abastà el conjunt de les nostres demandes, d’entre les quals la despenalització de l’avortament o el període màxim per a dur-lo a terme, etc..., sí que permet la interrupció de l’embaràs sense causa justificada fins a la catorzena setmana de gestació, supera conceptualment l’anterior atenent al fet que la preexistent es basava es basava en els supòsits per a la interrupció i garanteix el dret a dones majors de 16 anys.
Ja aleshores el debat fou molt intens i la bel•licositat de la dreta extraordinària (només cal recordar les mobilitzacions i les campanyes demagògiques de la jerarquia de l’Església catòlica espanyola). Amb tot, la llei conté elements que, desplegats, haguessin hagut de permetre avenços importants en la mesura que obliga a les administracions públiques i, alhora, inclou mesures de foment i formació relacionats amb drets i educació sexuals.
El desplegament de la llei va patir, tanmateix, els dubtes i les pors del darrer govern ZP i l’escomesa del PP, atrinxerat fins a la victòria en les eleccions generals en algunes CCAA, des d’on sabotejà el text legislatiu. I, ara, els ha arribat el moment i l’ocasió d’enllestir la feina. Bo i liquidant la llei. I el destraler, el ministre de Justícia Gallardón, tal vegada un dels elements del govern més retrògrades ideològicament.
El PP pretén la eliminació dels supòsits en què la interrupció està despenalitzada (deformacions, malalties congènites...).
No hi fa res que aquest fet fins i tot signifiqui fer un pas més enrere encara respecte al que contenia la llei anterior a l’actual. No hi fas res, perquè el que persegueixen és, ras i curt, donar una lliçó contundent a les noves generacions de dones, tot dient-los que no tenen dret a decidir sobre el seu propi cos. Aquesta és la finalitat i punt.
Per això, ho denunciarem i farem tot el que calgui perquè no ens toquin la llei que vam aprovar (i fer) els republicans i els companys d’IU-ICV amb el PSOE.
Ja hem començat. Grups parlamentaris i la Secretaria Nacional de la Dona que, a través de la companya Rosa Maria Amorós, ha fet arribar una moció a tots els càrrecs electes republicans en els municipis per fer-nos forts en la resistència contra la barbàrie i l’integrisme.