La política o la fas o te la fan

Les dones representem un 52% de la població total; com es tradueix aquest percentatge en nombre de vots? Aquesta és un pregunta que hem de tenir molt present i sobre la qual val la pena reflexionar en profunditat.

Encara no fa ni 100 anys que les dones tenim dret a vot (només des de 1933!). Des d’aleshores hem passat per una dictadura militar que va reduir el paper de les dones exclusivament a les tasques de cura de la llar i de les persones dependents (infants i gent gran…); i per un període democràtic posterior, molt actiu en el desenvolupament de les polítiques de dones, i amb les que hem assolit importants avenços cap a la igualtat.

Però tot just comecem a recórrer el camí cap a una política que abordi les nostres necessitats. Una política que, a més a més, converteixi aquestes necessitats en fonamentals per a dones i homes: sobre els nous usos del temps; sobre la igualtat laboral real, de salaris i d’accés lliure a alts càrrecs executius; sobre el dret a decidir sobre el propi cos; sobre la importància d’una representació institucional i política equilibrada…, i un llarg etcètera.

Les dones som les principals beneficiàries de la societat del benestar. Les actuals politiques d’austeritat estan carregant durament sobre nosaltres, i obstaculitzen el camí cap a la igualtat. Ara més que mai, el vot de les dones és més que rellevant i per tant cal que en fem ús d’aquest dret sense excuses possibles!

Com diu la nostra Secretària General, Marta Rovira, tot recordant Joan Fuster: “La política o la fas, o te la fan”.


Emma Peiró
Presidenta de l'Assemblea de la Dona