Per una igualtat real i efectiva entre homes i dones

Les dades són les dades! Avui la desigualtat entre homes i dones en el treball continua sent una rèmora difícil d'amagar, per molts discursos i paraules boniques que vulguem emprar.
La fundació Maria Aurèlia Capmany , el proppassat octubre 2015, en un estudi exhaustiu referent a més de 100 convenis col.lectius de diversos sectors, ho demostra i cerca les raons de la complexitat del món laboral, tenint en compte la perspectiva de gènere.
Es constata que, per explicar les diferències salarials, podem trobar una gran pluralitat de factors que influeixen :El tipus de treball,ocupacions segregades per motius de gènere (més masculinitzades o feminitzades) , segregació d’ oportunitats, tipus de jornada ( a temps complet o temps parcial) , diversitat d’estudis en formació , accés a llocs amb responsabilitat podrien ser alguns models, però també, per sectors d’activitat , on a tall d’exemple podríem anomenar el sector d’activitats sanitàries i serveis social on pràcticament el 78 % de les treballadores són dones i la bretxa salarial arriba a un 29,5 % o el mateix en el sector de l activitat administrativa; per tant,malgrat pot semblar inversemblant, sectors molt feminitzats podem afirmar que mantenen, fins i tot, més desigualtat d’ingressos entre homes i dones.
No podem obviar que actualment, el model es basa en els principis d’un treball del model taylorista dels anys 20 i s’ ha continuat amb els barems de la configuració de les estructures retributives com a conseqüència de les classificacions professionals de manera jerarquitzada. Si desitgem un futur sense escletxes, si desitgem la mirada femenina i la igualtat real ens caldrà fer canvis profunds , on la negociació col.lectiva entre agents socials i econòmics tinguin un paper clau. El marc català de relacions laborals ha de crear les bases pels veritables canvis. S’haurien d’adaptar les bases a un nou model, afegint, per exemple, el treball del tercer sector i més feminitzat, les categories professionals neutres des de la perspectiva de gènere i s’hauria de prioritzar que treball d’igual valor es situï en categories iguals, revisar la causalitat dels complements salarials i extrasalarials, evitar complements lligats a presencialitat i absències, a excedències de conciliació, canviar plus d’antiguitat per coneixement i formació. Tenim molta feina a fer, però per un món laboral modern, ens cal sobretot destruir el mapa de les desigualtats salarials de gènere i crear una igualtat real i efectiva que ens porti a un present i un futur sense cap bretxa possible de dones i homes .
Dolors Bassa
Diputada al Parlament de Catalunya per Junts pel Sí