Dones Republicanes i paritat

Hecregut, durant molt temps, que la paritat era un error, una forma d’haver de donar-nos peixet, per regular una naturalitat. Pensava que tothom, homes i dones, havien de guanyar-se el lloc que ocupessin. Meritocràcia pura. Però, amb els anys i la reflexió he arribat a la conclusió que sí, que tristament, encara cal millorar la presència de les dones. Sobretot al capdavant de la política. Sí, perquè si no, resulta que no hi ha forma de trencar les estructures, com diu la filòsofa A. Valcarcel. Cal aquesta empenta, per poder descobrir veritables valors polítics, amb fusta democràtica i sensibilitat social. No deleguem en aquest, ni en cap àmbit. No reneguem, impliquem-nos, defensem allò que pensem, demostrem la vàlua que hi ha en el món femení, per a la política. Encara que sigui, després de endinsar-nos, per normativa, en aquest món encara tan masculinitzat.

Fa pocs dies es va presentar l’informe corresponent a l’any 2015, del Departament d’assumptes econòmics i socials de les Nacions Unides, sobre la situació de les dones en el món en els diferents àmbits socials. La veritat és que hi ha poques sorpreses; tenim menys fills (perquè serà?), millora l’esperança de vida, seguim tenint feines pitjor remunerades i més precàries que els homes, millora la nostra presència en tots els nivells educatius i malauradament seguim sent víctimes de les diferents formes de violència de gènere... Però el que més em va sorprendre de l’article de Marta Sotelo, la directora de la Fundación Mujeres, és que ella comenta que quan es va començar a fer aquest tipus d’informes, l’any 1995, la quantificació d’alguns dels objectius de la igualtat es fixaven per a més enllà de, 400 anys! Uf... Però resulta que, en aquest últim informe, alguns objectius com els de la participació de les dones en el poder polític i econòmic, no es veuen en un horitzó temporal inferior als 200 anys. En vint anys, n’hem guanyat 200, no està gens malament. Encara ens queda molt camí, sí, però pot ser la paritat, també ajuda.

Aquest 20 de desembre, com a dones i com a republicanes, hem d’anar a Madrid a lluitar per qüestions com aquestes que citava anteriorment i per les que queden encara molts anys per igualar.

Som dones republicanes i això, diu molt de nosaltres. D’entrada que creiem fermament en aquesta igualtat de la que parlo més amunt. I també en les persones i en la seva capacitat democràtica per a governar-se. Creiem en la justícia i en la necessitat de que tots tinguem les mateixes oportunitats.

Cal que hi siguem en aquestes eleccions, és necessari contribuir en que es compleixi el mandat democràtic que se’ns va encomanar el passat 27 de setembre. Aquests dos milions de persones que van sortir a votar per la independència eren homes i dones, amb l’esperança d’un futur millor, d’un país millor.

No podem seguir permeten els greuges que patim actualment. Ens calen propostes clares per poder lluitar contra la impossibilitat de conciliació de la vida laboral i familiar, pot ser és una de les raons per les que tenim menys fills... Esmenar el fet que tinguem pitjors feines i menys remunerades, fent lleis que prohibeixin aquesta explotació. I serà necessari molta conscienciació, educació i legislació ferma, per acabar amb la xacra de la violència de gènere, que és la manifestació més brutal de la inseguretat masculina i la diferència entre homes i dones.

Dec a la meva àvia paterna, entre moltes altres coses, el nom i el republicanisme. Li agraeixo infinitament. Probablement li faria córrer una esgarrifança per l’esquena el nostre lema de campanya, Som República. Per ella i per moltes altres dones, lluitadores de renom i per les completament anònimes, cal que hi siguem, ara més que mai, ens hi juguem la propera República catalana. Dones republicanes, el 20D defenseu el vostre vot a les urnes. Som República!


 

Carme Lostao i Otero

Núm 2 al Congrés per Lleida