Què us passa?

Article d'opinió de Núria Marín

Què us passa alguns homes quan veieu una noia jove, maca, de cames llargues...? Hi ha una especial connexió neuronal de la visió amb la parla? Se us activa la incontinència verbal masclista per alguna mena de trauma infantil? Perdeu, de cop la correcció i les bones maneres per una necessitat urgentíssima de reafirma la vostra personalitat de mascle alfa?

Darrerament m’han arribat diferents i diversos comentaris adreçats per homes a noies joves que estan sota la seva autoritat, bé sigui a la feina o bé en els estudis. Comentaris masclistes sobre el seu “agradable aspecte físic”, comentaris al límit de l’assetjament que posen a les noies en situacions incòmodes, estressants, innecessàries, inapropiades i fins i tot violentes.

Quines cames més llargues, quins ulls més bonics, quin culet més ben posat...comentaris fora de tota lògica en un ambient de treball o estudi. Aquests comentaris acostumen a fer-se en to graciós, buscant la rialla i la complicitat dels companys mascles que acostumen a afegir-se a la gresca. Tot plegat indignant, groller i vexant. Comportaments absents totalment d’empatia envers la dona que rep els comentaris, ella es troba en situació d’inferioritat i sense saber ben bé com gestionar-la, per la por a la reacció de l’home que exerceix l’autoritat sobre ella, ella acostuma a estar a les seves ordres laborals, professionals o acadèmiques i repeteixo la por a les represàlies o al tracte discriminatori minva la seva capacitat de reacció i repulsa. Sembla que per ser una actitud freqüent hagi entrat a formar part de la nostra quotidianitat i les dones em d’abaixar el cap i dissimular, fer com que no va amb nosaltres, o dibuixar un tímid somriure, esperant que la cosa no vagi a més.

Amb tot, allò que m’enerva i em regira l’estómac, és la passivitat o la recriminació que acostuma acompanyar aquestes situacions per part de les dones espectadores i que sovint retreuen a la jove la seva manera de vestir. Perdó???? Que els homes utilitzin l’excusa de la provocació tèxtil per justificar el seu comportament inadequat, suposo que respon a la reacció immadura que culpabilitza sempre els altres de les nostres accions, encara que siguin només verbals. Respon també a la trivialització social d’aquestes conductes masculines, acceptades com a tal, masculines. Però les dones que ho accepten i fins i tot els justifiquen en són encara més culpables per que assumeixen conductes reprovables com a adequades i contribueixen a perpetuar els masclisme menys agressiu, el més simpàtic, el més trivial.

Encara més, algú, home o dona, se li ocorreria fer algun comentari sobre les cames d’algun jove becari vestit amb pantaló curt? Alguns d’aquests “mascles graciosos” se’ls hi acudiria fer-li a un noi els mateixos comentaris que fan a les noies? Les dones, també ho justificarien per la vestimenta?

Si totes i tots no prenem consciència d’aquest masclisme encobert, gairebé invisible, però present com un mantra social impossible d’eradicar no tindrem la societat justa, equitativa, igualitària i respectuosa, que estic segura, la ciutadania vol.

Un darrer consell, quan se us passi pel cap fer algun comentari agradable a una dona, elogieu la seva bona feina, capacitat de treball, agudesa, la ironia dels seus comentaris, visió de negoci, capacitat d’improvisar, de resoldre problemes, la magnitud dels seus coneixements... i deixeu-la que es vesteixi com li plagui, sense que cada matí s’hagi de pensar dos cops la roba que es posa.

Núria Marín, secretària de la Dona de la Federació regional de Lleida i regidora a la Paeria de Lleida i diputada a la Diputació de Lleida