6 de febrer: STOP A LA MUTILACIÓ GENITAL FEMENINA

30 MILIONS DE NENES EN RISC EN LA PROPERA DÈCADA

6 de febrer: STOP A LA MUTILACIÓ GENITAL FEMENINA
6 de febrer: STOP A LA MUTILACIÓ GENITAL FEMENINA

Els drets de les dones és una lluita global. Aquesta afirmació que és innegable, cal que també l’apliquem a tots els dies de l’any, però cal reconèixer que hi ha dies que adquireix una especial intensitat. Un d’aquests dies és sens dubte el 6 de febrer: DIA INTERNACIONAL DE TOLERANCIA ZERO CONTRA LA MUTILACIÓ GENITAL FEMENINA. Es calcula que al món hi ha 28 països on encara avui es practica la MGF i per això el problema té una dimensió global. Més de 125 milions de dones i nenes li han practicat aquesta greu la mutilació del seu cos, que comporta alts riscos d’infeccions, hemorràgies i ocasiona fins i tot la mort, i que alhora té greus conseqüències que la marcaran tota la vida.

Al meu entendre, durant segles, el món no ha protegit el dret de totes aquestes dones i caldria començar a pensar en mesures de reparació històrica. Cal celebrar, però alhora cal també denunciar que no ha estat fins al 20 desembre de 2012 que l’Assemblea de Nacions Unides va prohibir aquesta pràctica aberrant, i va instaurar el 6 de febrer com a data per promoure la seva l’objectiu d’erradicar-la. Penseu que hi ha països on el 75% de les dones l’han patit. En aquest moment està prohibida gairebé arreu del món però malauradament es continua duent a terme. No hi pot haver cap excusa justifiqui aquests fets, ni religiosos, ni culturals, ni per descomptat cap raó mèdica, ni higiènica, tot el contrari. Que s’hagi fet durant segles no vol dir que no es pugui deixar de fer i impulsar mesures que vagin molt més enllà de les prohibicions. Hi ha una corresponsabilitat global que no podem defugir.

De fet els Objectius del Desenvolupament Sostenible (ODS) es proposen aconseguir aquesta fita pel 2030. Però no n’hi ha prou! És l’hora d’actuar. De fet s’estima que 30 milions de nenes estan en risc de patir-la en aquesta propera dècada.

En aquest tema cal impulsar la teoria del canvi, perquè si realment es vol transformar aquesta realitat, cal impulsar una acció col·lectiva que generi mecanismes d’alerta per aturar aquestes pràctiques, així com els matrimonis de nenes o els matrimonis forçats.

M’explico. Fa uns anys vaig conèixer una dona molt valenta, ella havia patit la mutilació i l’havien casat amb 15 anys a distància amb un home molt més gran del poble que vivia a Catalunya. Va venir a viure aquí i ben aviat van tenir tres filles. L’any 2000 després de patir maltractaments va decidir divorciar-se i tornar al seu país d’origen. Com que les nenes eren petites tenia por que la família volgués fer l’ablació. Per aquest motiu va visitar a molts testimonis: metges, llevadores, professionals de la salut de totes les especialitats i també famílies que havien perdut la seva filla després de la MGF. Ella i els seu oncle van recollir prou arguments per plantejar a les 89 comunitats rurals de l’entorn que calia recollir signatures per declarar el municipi territori lliure de la MGF i nomenant un home i una dona de cada poble per vetllar perquè això es complís, fent una actuació ràpida per aturar-ho si es tenia qualsevol indici. Poc a poc, la resposta va ser molt bona, i es van recollir molt més del mínim necessari que era 240 signatures a cada poble perquè fos aprovada com a norma comunitària. En total més de 20.000 signatures i per fer-ho possible va establir unmecanisme de vigilància d’una dona i un home a cada poble, escollits per la pròpia comunitat, per vetllar pel compliment d’aquesta nova norma comunitària i vetllar per les nenes.

El dret de les dones és una lluita global i per això des d’arreu del món podem contribuir a estendre aquesta iniciativa tot incorporant-la com una bona pràctica en les nostres relacions transnacionals: als programes de codesenvolupament, de cooperació internacional, d’intercanvis en salut, universitaris, .....

Es bo que les legislacions ho prohibeixin però serà molt més eficaç si també els canvis es promouen des de les pròpies comunitats, molt especialment en l’àmbit rural.

Els drets de les dones és una lluita global, i homes i dones hem de promoure iniciatives per garantir que es respectin els drets d’aquests 30 milions de nenes arreu del món.


 

NÚRIA CAMPS I VIDAL

Presidenta de la Sectorial de Ciutadania i Migracions d’ERC